Fotografia panoràmica de com el Camp Nou va rebre als jugadors que es disposaven a jugar “el clàssic”, tots sabem com va acabar el partit del dissabte (i com va acabar el d’ahir…) però els colors del Barça no es deixen d’estimar per dos partits de futbol…
“són molts anys plens d’afanys, són molts gols que hem cridat”
Vodpod videos no longer available.
Aquí us deixo un bon regalet… situeu el ratolí sobre la imatge que hi ha aquí dalt, premeu el botó esquerre i arrosegueu el ratolí!
és una panoràmica 360º esfèrica que vaig fer fa aproximadament 1 any per una revista digital anomenada “Esforç”. I just aquí sota em teniu a mi, al centre del Camp Nou… segurament, la persona més feliç del món durant escassos 15min que vaig poder ser allà fent la panoràmica.
Ahir, un cop més, vaig poder tornar a viure una celebració de títol a peu de gespa… les sensacions que es viuen envoltat de més de 100mil persones que criden i animen a un equip que està fent història any rere any, són indescriptibles.
El sentiment també de catalanitat que es respirava ahir a l’estadi és una de les coses que més em va agradar, veure com els nostres jugadors estimen el nostre país diu molt de com els hem acollit i de com se senten. La capacitat d’integració i adaptació a la cultura i a l’aprenentatge de la llengua m’encanta, sembla mentida que un nano com l’Afellay que porta 5 mesos a Catalunya s’atraveixi a dir quatre paraules en català, mentre que gent vinguda en la immigració dels anys 50 del sud d’Espanya no tenen la decència d’aprendre i alguns ni d’entendre el català.
D’altra banda, la imatge de la que va parlar Dani Alves en el seu discurs… la família que formen els jugadors. Veure ahir als fills dels jugadors junt amb els seus pares (i les dones que estaven a la banqueta…) celebrant el títol de lliga diu molt dels valors d’aquest equip.
Després de les paraules de Pinto, en referència a les preguntes de Mourinho… em crec els pensaments del Pep, em crec que cada diumenge abans del partit els té asseguts al vestuari i els diu aquella frase que tant hem sentit a la tele (potser una mica versionada): “Sou bons, i sabeu que ho sou. Sortiu a guanyar!”.
I ja per acabar, em reservava una imatge per aquells que mireu les entrades del bloc fins al final… és una imatge diferent, com a fotògraf sempre busco un punt de vista diferent a les coses. No ens cal seguir mirant les coses com sempre hem fet, tenim la llibertat de moure’ns i d’intentar jugar amb la mirada.
Res més, Visca el Barça i Visca Catalunya!
Sant Pau del Camp, situat al bell mig de Barcelona. Un claustre realment bonic, petit però bonic! Hi he anat a fer unes fotografies per la portada d’un llibre d’Edicions Saragossa… ben aviat us ensenyaré com ha quedat la portada!
Jordi Saragossa -fotògraf- 