Primera parada al Bar Gusi a Ribes de Freser on ens hi esperava el David per fer-hi un bon esmorzar i per ensenyar-nos les parets del seu bar, totes elles plenes de fotografies de muntanya realment espectaculars. Entre elles una que em va agradar especialment, una panoràmica 360º des del cim de l’Everest amb en Joan Cardona just al mig amb una senyera onejant al sostre del món.
Evidentment, i com no podia ser d’una altra manera… jo també vaig aportar el meu granet de sorra en aquell gran expositor de fotografies…
Ara tocava continuar amunt, a Ribes hi bufava vent i a Núria hi havia muntada una bona tangana amb uns -15ºC de sensació, som-hi doncs!
En arribar a dalt, les fortes ventades havien obligat a tancar tots els remuntadors (per cert, de neu, ben poca) i esquiar era impossible, vam decidir anar a fer una excursioneta força agradable amb el vent a favor però quasi impossible de desfer a contravent… ja a les 17h ens trobàvem tancats a l’Alberg del Pic de l’Àliga on passaríem la nit.
Poques vegades he anat d’alberg… un estiu a Bilbao i aquesta vegada a la Vall de Núria. Al ser entre setmana només érem 6 persones en tot l’alberg, cosa que suposava una tranquilitat important, era com si fóssim una petita família en una gran casa al mig de la muntanya i disposats a gaudir aquelles vistes estrellades a plena nit.
Potser tant estrellada que tot i el fort vent (i una temperatura de sensació que ja baixava dels -20ºC) no vaig poder resistir d’abrigar-me i estar-me una bona estona fotografiant tot allò…
I ja està… se’ns dubte només em falta recomanar-vos un parell de coses:
1- visitar el Bar Gusi que es troba a l’entrada de Ribes de Freser a mà dreta
2- passar una nit d’hivern a aquest alberg de la Xanascat a la Vall de Núria i deixar que l’aire us refredi la pell per sentir que esteu vius!